![]() |
Foto de Kurt, segurament després d'un dels seus concerts caòtics. |
Home, pensant que les seves cançons eren totalment caòtiques (completament totes), destrossava 1 o 2 guitarres per concert, se posava fins les celles d'heroïna, etc., si que resulta que pareix un boig. També és cert que les seves cançons no hi tenien cap solo currat, ni tan sols seguien una línia melòdica.
Era un boig, i ho va demostrar.
Però el que el feia famós no era cap de les coses anteriorment esmenades. Bo, si que és cert que hi ha gent que anava als seus concerts perquè el tio estava pirat i es posava a pisar al càmera en meitat de un "solo", a escopir al públic, a pegar-se amb "gent" invisible, etc. (era un show, en youtube podreu vore vídeos d'ell fent el mama).
Apart d'això, el que el fea famós eren les seves cançons. Sí, aquelles que no tenien cap complexitat, musicalment parlant. Ell intentava transmetre el seu terror intern, la seva ànima en un caos constant, desordre per tot on podia sentir. Ell era el Grunge. l'Esperit del Grunge.
Musicalment, poc. Però cada cançó d'ell, cada compàs, cada frase, tot teixia una llarga tela que descriu la seva vida, des de l'inici del grup, fins al final.
Abans del seu primer disc, Nirvana era un grup típic de Heavy, fins que es van profunditzar a un to més Punk, més... Descontrolat. En el seu primer disc ja es nota com les lletres sonen estrambòtiques i les distorsions de les guitarres sonen molt brutes. Volien crear un so brut, fosc, gens que vore amb el que tenien pensat en un principi. Kurt acaba sent el líder musical del grup.
Amb el seu 2n disc, Nevermind, Nirvana arribà a l'èxit mundial, arrasant a totes les emisores de ràdio i creant una icona de la dècada dels 90', la cançó smells like teen spirit passà a ser la cançó més escoltada de la dècada. Això fa que Kurt es faça milionari, però això no fa que la seva vida millore. Més bé al contrari.
Ja al tercer, In Utero, es veia com era tot una barreja de notes, crits, ritmes extranys, solos de 2 notes, ni tan sols estava currada la lletra. La portada era un àngel sense pell, amb tots els òrgans i els budells a l'intempèrie. Kurt ja estava fora de control, era un drogadicte.
Finalment, i acabant en la seva vida, la companyia de discs per el qual treballava, li van dir que canviara el seu tipus de música, a un toc més acústic i melòdic, i deixara passar a aquell Grunge tant descontrolat que feia. Al pareixer la música que ell creava era una mena de eixida del seu món, com una llum. Com ell va dir, ell ja no disfrutava creant música, tot era en mans de la discogràfica. I així va sortir Unplugged in New York, un concert en Nova York totalment acústic, que va sortir en directe per a la MTV.
Pocs mesos després de la sortida del disc, Kurt va sofrir una sobredosis d'heroïna i es va suïcidar en sa pròpia casa amb una escopeta. Un tir al cap.
"Nadie muere siendo virgen. La vida nos jode a todos."
"Paz, Amor y Empatia."
"Echo de menos la comodidad de estar triste."
"Necesito volver a sentirme algo drogado para sentir el entusiasmo que sentía de niño"
"No me siento emocionado al escuchar, ni al crear música conjuntamente, como al escribir realmente algo bueno desde hace muchos años"
"La música es sinónimo de libertad, de tocar lo que quieras y como quieras, siempre que sea bueno y tenga pasión, que la música sea el alimento del amor"
És prou interessant la vida d'aquesta estrella del rock, ademés que va difondre un nou estil de fer les coses, un estil de vida. El Grunge.